ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (8)

ACTIVITAT 8

Sistemes econòmics

2. Redacta un post comentant els avantatges i inconvenients de cadascuna de les

opcions, tant en el cas de l’organització dels itineraris i activitats com en el

repartiment de la recaptació.

Explica, finalment, com ho organitzaries tu.

• AVANTATGES: 

• INCONVENIENTS:

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (7)

ACTIVITAT 7

L’estudi de l’economia – Economia normativa II

¿Se deben subir los impuestos a los que cobran más? | Xavier Sala-i-Martin

Link video: https://www.youtube.com/watch?v=F6QX_dCngig&list=PLDB42F9C6EEAE8D1E&index=178

Arguments Xavier Sala:

• "Aunque no sea eficiente, hacemos cosas porque son equitativas"
• "La equidad no es equivalente a justicia"
• "Es bueno que los ricos paguen más que los pobres"
• "No está claro cuál es el límite"

Jo crec que

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (6)

ACTIVITAT 6

L’estudi de l’economia – Economia normativa I

1. Redacta un post explicant quina és, i per què, la solució més justa en aquest
cas.

• Jo crec que la més justa és la A, ja que és la que s'ha fet fins ara i totes les persones que han anat a una escola normal i corrent de tota la vida, doncs ja ens hem acostumat però a mi m'agradaria que fos la B, ja que m'agradaria que ens avaluessin per l'esforç, ja que et pots esforçar molt estudiant, estan atent a classe, prenen molts bons apunts i pregunta'n els dubtes que tens i després que et vagui molt malament a l'examen i suspenguis tot perquè has tingut un mal dia.

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (5)

ACTIVITAT 5

L’estudi de l’economia – Macro i microeconomia

1.    Indica si els següents llibres d’economia han estat escrits, al teu parer, per microeconomistes o per macroeconomistes:

“L’impacte de la crisi econòmica sobre les taxes d’atur a Espanya (2007-2015)”	MACROECONOMIA
“Youtubers: un sector en creixement”	MICROECONOMIA
“Estudi sobre la superfície comercial a Catalunya”	MICROECONOMIA
“Evolució de les cotitzacions socials 2017”	MACROECONOMIA
“Recaptació fiscal i tipus impositius al primer trimestre de 2016”	MACROECONOMIA
“Estudi de la competència al sector de les telecomunicacions”	MICROECONOMIA
“Un model predictiu dels preus dels actius immobiliaris”	MICROECONOMIA
“IPC: un estudi de les diferències autonòmiques”	MACROECONOMIA

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (4)

ACTIVITAT 4

La necessitat d’escollir – Els incentius

1. Redacta un post explicant breument els experiments esmentats. Després, arrisca
una opinió sobre el resultat d’aquests experiments. Creus que van permetre assolir l’objectiu de millorar l’educació dels alumnes? Alguns més que d’altres? Per què?

• En el text que he llegit hi ha 4 experiments a escoles diferents, el primer experiment era a Dallas, els hi feien als nens de 2n de primària i explica que per cada llibre que es llegien els hi donaven 2 dòlars, però en tot l'any només poden llegir un màxim de 40 llibres. El 2n experiment va ser a New York, els hi feien als nens de quart de primària i 1r d'ESO i explica que durant tot el curs feien 10 tests de matemàtiques i llengua i els de quart rebien 2,5 dòlars per cada punt i els de 1r d'ESO el doble. El 3r experiment va ser a Washington, es feia en tot el col·legi i explica que rebien punts per l'assistència, el comportament, portar l'uniforme, fer els deures, etc. i la recompensa mitjana va ser de 320 dòlars i la màxima de 1300. I per últim el 4t experiment va ser a Chicago que els hi van fer als estudiants de 3r d'ESO i explica que els hi recompensava per les notes de classe en 5 assignatures (matemàtica, llengua, ciències naturals, ciències socials i educació física), cada estudiant rebia $50 per cada A (excel·lent), $35 per cada B (notable), $20 per cada C (bé), i $0 per cada D (suficient). El màxim guany era de 2.000 dòlars a l'any però la mitjana va ser de 695 dòlars.
• Jo crec que va funcionar en alguns alumnes i en altres no, perquè hi va ve alguns que es van esforçar molt per fer-lo i altres que no perquè pensaven que era impossible.

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (3)

ACTIVITAT 3

La necessitat d’escollir: el cost d’oportunitat

A)

La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot.

Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.

• Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món?

Perquè com be diu el text un mon sense haver de pagar res seria un món sense decisions, ja que ho fariem tot i no ens caldria elegir. 

• Què vol dir l’autor amb “Nada es gratis”? Sortir al carrer encara és gratis, oi?

Res es gratis en aquesta vida, ja que si fas una cosa renuncias a fer altres coses, per exemple si surts al carrer estan renunciat de quedar-te a casa mirant la tele.

• Quina relació creus que existeix entre l’escassetat i el preu de les coses?

Jo crec que la relació que hi ha es que quan no tens tantes coses doncs et mires mes el preu del que compraràs, en canvi si et sobren els diners doncs no et fixes tant. 

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL (2)

ACTIVITAT 2
Què és l’economia – Recursos i necessitats II

1.   Adam Smith, al 1776 esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. D'aquesta

manera.

Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser

intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran

quantitat d'altres poden ser freqüentment intercanviats per aquest.

• En la meva opinió no estic d'acord amb el que diu, ja que nosaltres podem viure perfectament sense diamants perquè no són necessaris per viure, en canvi amb l'aigua sí que és necessari, ja que sense ella no pots viure. Així que l'aigua és molt més important que els diamants encara que una valgui més que l'altre.

• Però bueno, quan més producte el seu preu és més baix i quan més escàs és el producte més alt és el seu preu, per exemple, hi ha molta aigua en el món i aleshores és molt barata però en canvi els diamants hi ha poc i costen molt d'aconseguir i aleshores són molt més cars.