dimarts, 10 d’abril del 2018

ECO4 U08 LA PRODUCCIÓ I ELS PREUS (2)

ACTIVITAT 2
El Producte interior brut


El Producte Interior Brut és la macromagnitud clau per descriure el comportament d’un
sistema econòmic. Per exemple, quan el creixement del PIB és negatiu durant un cert
temps sabem que l’economia ha entrat en crisi.






¿Otra crishis? Si aún no hemos salido del todo
de la anterior....

En aquest quadre pots comparar com era el PIB a Espanya al 2007 i com va canviar després de cinc anys de crisi econòmica.


Contabilidad Nacional de España. Base 2010





PIB a preus corrents




Unitats: milers d'euros






2007

2013 (A)
Consum familiar

              615.840  

              610.314  
Despesa pública

              191.042  

              204.218  
Inversió empresarial

              338.676  

              198.892  
Exportacions

              277.851  

              331.073  
Importacions

              342.602  

              295.316  
Producte interior brut

1.080.807

1.049.181




Obre un nou post al teu bloc, enganxa la taula anterior i contesta:
a) Calcula en quin percentatge ha variat cadascun dels components del PIB, fent
servir la formuleta de la taxa de variació o creixement.


VARIACIÓ:
Consum familiar: -0,90 %
Despesa pública: 6,90 %
Inversió empresarial: -41,27 %
Exportacions: 19, 15 %
Importacions: -13,80 % 
Producte interior brut: -2,93 %

b) Quines components del PIB s’han reduït més? Per què creus que ha estat així?


El que més s'ha reduït són les inverisons empresarials. Per què per culpa de la crisi, les empreses tenen menys diners per invertir i actuen amb més de compte i cura.

dimarts, 3 d’abril del 2018

ECO4 U08 PRODUCCIÓ I PREUS (1)


ACTIVITAT 1
La perspectiva macroeconòmica

La perspectiva macroeconòmica consisteix en l’estudi del funcionament global d’un sistema econòmic, mitjançant els resultats (producció, preus, ocupació...) que ofereix. Aquest resultats els descrivim mitjançant diferents indicadors macroeconòmics, dels quals n’hi ha un munt. Cadascun d’ells mira d’explicar una part, un aspecte, d’una magnitud macroeconòmica. Comparant aquests indicadors al llarg del temps, ens podem fer una idea clara de si el sistema econòmic funciona com seria desitjable o no. I, es clar, també podem fer servir aquests indicadors per comparar diferents països...

Pots assenyalar quin any va començar la crisi?


a)    Vés a Datosmacro.com, i emplena la següent taula comparant les dades macroeconòmiques principals dels següents països:



PIB
(Milions €)
PIB (%  de creixement anual)
Taxa d’atur
(% sobre la població activa)
IPC interanual (% increment en 1 any)
Tipus d’interès del Banc Central* (%)
Espanya
1.163.662 3,116,31,2

Alemanya
3.263.350
2,2
3,6
1,4

Grècia
177.735
1,4
20,8
0,1

Xina
10.120.246
6,7
3,95*
2,9
4,35
EEUU
16.830.237
1,5
4,1
2,2
1,5
Finlàndia
223.765
2,7
8,4
0,6
1,5*
Egipte
300.252
4,3
12,2*
10,3
16,75

*Els països de la Zona Euro comparteixen aquest indicador!

b)    Amb les dades anteriors, respon a les següents preguntes... si pots. (Vigila perquè hi ha qüestions-trampa, que no es poden respondre amb les dades de que disposes!)

·         Quin país és el que més produeix? EEUU
·         Quin país és el que més ha crescut? Xina
·         Quin país té el nivell de vida més alt? Alemanya
·         Quin país té més gent a l’atur? Grècia
·         A quin país son més cares les coses? Egipte
·         A quin país és més car demanar un préstec? Egipte
·         A quin país muntaries un negoci, si poguessis escollir? EEUU


c)     Afegeix al glossari de la unitat 8 els termes macroeconomia i Institut nacional d’Estadística

dimarts, 20 de març del 2018

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES (2)

ACTIVITAT 2
Comptes bancaris

Hauries, doncs, de preparar bé els conceptes principals sobre alguns dels principals
serveis bancaris:

Comptes corrents

- En què consisteixen?

- Quina és la diferència fonamental entre dipòsits a la vista i a termini?

- Quines operacions son les més habituals als comptes corrents?

- Quins son els factors fonamentals a l’hora de contractar un compte bancari?

- Què és el CCC (codi de compte client)? ¿En què es diferencia de l'IBAN?

- Què és la data valor?

Banca online
- Què és la banca online? Quins en son els principals avantatges del seu ús?
- Quines precaucions cal mantenir en operar online?

Targetes bancàries
-Quins tipus existeixen?
-Quins en son els principals avantatges/inconvenients del seu ús?

a) Prepara una petita presentació (6/8 planes més o menys), i penja-la a un nou
post al bloc.

b) Afegeix al glossari de la unitat els termes CCC, IBAN, data valor i descobert en
compte

dilluns, 5 de març del 2018

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES (1)

ACTIVITAT 1
Els diners

Molts llibres de text defineixen els diners com “tot allò que compleix les funcions dels
diners”, en el que ve a ser una definició força circular. Però és cert que definir el diner
és més difícil del que sembla, perquè el cert és que la condició de diners no és
absoluta, ho és o no ho és, sinó que més aviat, les coses son “una mica” diners o
“bastant” diners... estrany, oi? Ara que ja hem parlat a classe, reflexiona sobre si
consideraríem diner o no els següents ítems, tot raonant la teva resposta...

A Zimbabwe sembla que els hi van bé les coses... o no?

- Un bitllet de 50 € (SON DINERS)
- Una targeta de crèdit (NO SON DINERS)
- Un taló bancari de 500 € (SON DINERS)
- Un autògraf de Eduard Punset (NO SON DINERS)
- Els teus coneixements d’anglès. (BANC DE TEMPS)
- Un dipòsit a la vista amb 600 € (SON DINERS)
- Un autògraf de Lionel Messi (NO SON DINERS)
- Un quadre de Velázquez (NO SON DINERS)
- Mig kilogram d’or (NO SON DINERS)
- Un bitllet de 100.000.000.000.000 dòlars zimbauencs (NO SON DINERS)

a) Obre un nou post al bloc, explicant els teus raonaments
      1. Considerem "diners" tot alló que la gent fa servir com a tals; és a dir, tot alló que la gent fa servir com a mitjà d'intercanvi, sobre tot, en menor com a dipósit de valor. La questió clau, per  tant será la seva producció, que deriva de la confiança.
 

b) Comença el glossari de la Unitat 7 amb els següents termes: diner legal, diner
bancari, compte corrent, compte d’estalvi i xec